jueves, 29 de enero de 2015

UN PORTAL CAP A LA VALL DELS LLOPS


UN PORTAL CAP A LA VALL DELS LLOPS






UN PORTAL CAP A LA VALL DELS LLOPS
     Tot va començar un dimecres pel matí.Jo acabava de tornar de l’institut i em vaig assabentar de què a la finca on visc s’acabava de mudar una científica molt famosa.El seu nom era Sarah Packerman.Per la vesprada vaig anar a conéixer-la.Aleshores vaig tocar a la porta 31.Em va obrir una dona d’uns 34 anys, alta i amb el cabell castany fosc.Els seus ulls de color entre àmbar i daurat brillaven en la penombra de l’habitació. Només veure’ls em va donar un calfred.
     -Hola -vaig dir -em dic Anna.
     -Bona vesprada, jo sóc Sarah- em va dir la jove.
     -Jo visc ací i volia conéixer-la.
     -Molt bé, però hui estic molt ocupada.
     -Per qué?- vaig preguntar.
     -Xiqueta, fes moltes preguntes, estic treballant en un nou invent que, pot ser canviarà el món per a sempre.
     -De veres? Que divertit! De què es tracta? Puc ajudar-la?
    -Donç no, voste és només una xiqueta, no podries entendre el que vuic fer-va replicar Sarah.

     Després Sarah em va tancar la porta davant els meus nassos sense acomiadar-se.Torné a ma casa un poc decebuda. Al dia següent quan vaig tornar de l'institut vaig passar per la seva porta i vaig decidir parlar amb ella. Però ningú em va obrir. Quan anava a marxarme vaig ensopegar amb el pelut i em vaig caure. Darrere del pelut va quedar descoberta la clau de la casa de sarah. Aleshores vaig obrir y passe al interior. Dins hi habia molt de fum. Despres d'obrir les finestres per a que el fum isca fora vi en una paret al costat de la porta que donava a la altra habitació un artefacte molt estrany. Pareixia una espècie de portal. Damunt de la taula hi havia un muntó del papers amb càlculs matemàtics i coordenades. Aço només podia significar que sarah havia viatjat a algún lloc amb aquell portal però...on? i...per que? Segons les coordenades la cientifica havia anat al passat a l'any 1987. despres de fer un rapid càlcul vaig deduir que més o menys en aquell any Sarah deuria tindre set o huit anys. De repent el portal es va il·luminar. No m'ho vaig pensar dues vegades, em vaig llançar al seu interior. Quan torne a obrir el ulls em trobava en un xicotet laboratori. La porta estava oberta i decidi eixir. Fora nomes hi havia un bosc. Mes enllà dels arbres es podia distinguir una petita aldea. 

     Després d'atravessar el bosc a gran velocitat vaig arribar a l'aldea.hi havia un cartel molt gran que deia “Vall Dels Llops”. A pocs metres del cartell hi havia un home amb el cabell negre i una mirada molt siniestra.
     -Hola-li vaig dir- sóc nova per ací, estava buscant a una amiga, el seu nom és Sarah. Crec que viu per ací. La coneix?
     -Hola, clar que si, fa ja una estona desde què se'n va anar al laboratori del pare de joan. No tardarà en tornar.
     -Però...jo acabe de tornar del laboratori i allí no hi havia ningú.
     -Oh donç aleshores no tinc ni idea d'on pot estar.
     -Val, igualment gràcies.

      En observar el cel em vaig adonar de què era de nit i que la lluna estaba plena. De sobte es va escoltar l'udol d'un llop. Més enllà es podia distinguir un riu. Així que vaig començar a recórrer el riu per la vorera. Els arbres del bosc continuaven per allí. Després d'una estona caminant escolté una veu que provenia de darrere dels arbres. Em vaig acostar i vaig veure una xiqueta d'ulls blaus i cabell marrò fosc. Era molt pareguda a sarah. La xiqueta cantava una cançó molt dolça mentres arreplegava flors. En aquell moment de darrere dels arbres va apareixer un llop negre massa gran. La xiqueta es va esglaiar i va retrocedir fins que els arbres li tallaren el pas. El llop es va llançar damunt d'ella. La xiqueta va cridar. Els moments següents van ser molt confussos. El llop va mossegar la mà de la xiqueta i després es va anar correguent per la espesura del frondós bosc. La xiqueta aturdida va caure al sol. Jo no sabia si aproparme o esperar a que la xiqueta fera algo. Quan apenes havia donat un parell de passos va aparéixer Sarah Packerman.

     -Sarah!- vaig exclamar tot contenta.
     -Oh no, he tornat a arribar tard-murmuraba sarah.
     -Tard? Què vols dir?

     A Sarah no li va donar temps per a respondre´m. La xiqueta a la que el llop havia atacat estaba transformantse en un...llop!

     -Que li passa?-cride presa del panic
     -Corre!-digué sarah
     -Què?! No...però...jo...
     -Que córregues!- cridò Sarah

     En aquell mateix moment la xiqueta acababa de transformarse en un llop marró. Només era una cria. Però era molt gran. Massa gran. Vaig començar a correr. Pero abans vaig mirar altra vegada a sarah. La científica s'havia assegut en una roca amb els seus ulls ambarins fixes en la lluna que emitia una lluenta molt estranya. De sobte sarah va udolar. Vaig córrer amb mes velocitat. El llop, es a dir, la xiqueta de les flors em perseguia transformada en aquella bèstia. Pareixia disposta a matarme. Per fi vaig arribar al laboratori on estaba el portal.-estic a salv-pensé. Però una vegada més estava equivocada. El portal estava desactivat i jo no sabia quines eren les coordenades per a tornar a activarlo. La xiqueta-llop va entrar dins del laboratori darrere de mi. Es va llançar damunt meu. Jo vaig perdre l'equilibri i em vaig caure. Aleshores vi en un racó del laboratori una espasa. Pareixia de plata. En molts llibres dels que havia llegit deien que els licantrops o lo que foren aquelles criatures semihumanes que adoptaven la forma d'una bèstia les nits de lluna plena temien a la plata. Em vaig lliurar de la lloba i agafe l'espasa. En cuant la lloba va veure l'espasa va donar uns pasos enrrere. -ja està-pensé- ara només he de buscar Sarah i...La lloba no es va redir tan fàcilment. Va tornar a atacarme. Desenvainé l'espasa i li vaig llançar una estocada en el musle dret. La cratura va grunyir. Aquell golp podia ser mortal. La seua carn del musle va començar a cremarse com si li haguera possat a la pell un àcid. Em vaig apropar un poc més per a matar definitivament a la bèstia quan esta es va transformar de nou en una xiqueta de cabell castany. Els seus ulls que abans habien sigut blaus eren ara ambarins exactament com els de Sarah, de sobte vaig comprendre moltes coses. A pesar de que els seus ulls habien canviat em va mirar amb llàstima amb compasió pero sobretot amb una mirada totalment humana. No podia matarla. A soles era una xiqueta. Vaig sentir molta llàstima. Aquelles persones no controlaven els seus actes les nits de lluna plena. La seua conciència només pensava en alimentarse de sang humana. Entendí que de alguna forma la ment del llop i la del humà no s'uneixen en una sola, si no que la ment del llop a soles desperta les nits de lluna plena. La ferida de la xiqueta sangraba molt.-no sobreviura durant molt de temps més-pensé apenada-que he fet...oh que he fet. La porta es va obrir i va entrar sarah.

     -Has d'anarte -va dir molt sèria.
     -Però ella...és a dir tu...estàs a punt de morir.
    -Això no és veritat ella sobreviurà. A soles li quedarà una cicatriu molt lletja. No veus que estic aci ara?

     -Hi ha lluna plena. Com es que no et transformes en un licantrop?
   -Donç perquè ella i jo som la mateixa persona. Si ella utilitza la part de llop jo utilitze la humana.
     -Volies impedir açò veritat?
     Un udol va rasgar la nit i va interrompre la conversació.
     -Has d'anarte'n ara mateix
     -Què ha sigut açò?
     -És clar que un udol. El mateix licantrop que em va mosegar. Aquell llop negre.
     -Aixi que ell també era un licantrop?
     -Obviament si no ho fora no seria aixi ara mateix. Crec que esta buscante. Has d'anar-te´n.
     -El portal està desactivat.
   -Jo sé les coordenades per a tornar-lo activar. Ix fora i distrau al licantrop. jo mentres reactivaré el portal.

     Una vegada més vaig fer cas Sarah. Desenvainé l'espasa i eixí fora. El bosc era encara més fosc i tenebrós que abans. A lo lluny distinguí una sombra amb uns grans dents i una mirada molt siniestra que corria fins a mi. Aquella mirada em resultaba familiar. El licantrop el llançà amunt meu amb les fauces obertes. Però, abans de que puguera alcanzarme em vaig apartar i es va estrellar amb la porta del laboratori. De prop semblava més gran i perillós. Va correr fins a mi i em va acorralar. Quan el licantrop anava a saltar altra vegada damunt meu, una dona amb el cabell castany clar li va incar un ganibet en el vientre. Era sarah. De sobte el licantrop va adoptar una forma humana. Llavors el vaig reconeixer. Era l'home que havia trobat en el poble quan buscava a Sarah.

     -El portal esta obert-em digué sarah- fins prompte.

     Em vaig acomiadar d'ella i vaig creuar el portal de volta a casa. Abans de què el portal es tancara del tot vaig veure un licantrop marró que em va mirar i va soltar un poderós udol.
    Stella
    https://enellaberintodelavida.wordpress.com/page/2/ 

1 comentario:

Gracias por participar en esta pagina.