UN
PORTAL CAP A LA VALL DELS LLOPS
UN PORTAL CAP A LA VALL
DELS LLOPS
Tot va començar un dimecres
pel matí.Jo acabava de tornar de l’institut i em vaig assabentar
de què a la finca on visc s’acabava de mudar una científica molt
famosa.El seu nom era Sarah Packerman.Per la vesprada vaig anar a
conéixer-la.Aleshores vaig tocar a la porta 31.Em va obrir una dona
d’uns 34 anys, alta i amb el cabell castany fosc.Els seus ulls de
color entre àmbar i daurat brillaven en la penombra de l’habitació.
Només veure’ls em va donar un calfred.
-Hola
-vaig dir -em dic Anna.
-Bona vesprada, jo sóc
Sarah- em va dir la jove.
-Jo visc ací i volia
conéixer-la.
-Molt bé, però hui estic
molt ocupada.
-Per qué?- vaig preguntar.
-Xiqueta, fes moltes
preguntes, estic treballant en un nou invent que, pot ser canviarà
el món per a sempre.
-De veres? Que divertit! De
què es tracta? Puc ajudar-la?
-Donç
no, voste és només una xiqueta, no podries entendre el que vuic
fer-va replicar Sarah.
Després Sarah em va tancar la porta davant els meus nassos sense acomiadar-se.Torné a ma casa un poc decebuda. Al dia següent quan vaig tornar de l'institut vaig passar per la seva porta i vaig decidir parlar amb ella. Però ningú em va obrir. Quan anava a marxarme vaig ensopegar amb el pelut i em vaig caure. Darrere del pelut va quedar descoberta la clau de la casa de sarah. Aleshores vaig obrir y passe al interior. Dins hi habia molt de fum. Despres d'obrir les finestres per a que el fum isca fora vi en una paret al costat de la porta que donava a la altra habitació un artefacte molt estrany. Pareixia una espècie de portal. Damunt de la taula hi havia un muntó del papers amb càlculs matemàtics i coordenades. Aço només podia significar que sarah havia viatjat a algún lloc amb aquell portal però...on? i...per que? Segons les coordenades la cientifica havia anat al passat a l'any 1987. despres de fer un rapid càlcul vaig deduir que més o menys en aquell any Sarah deuria tindre set o huit anys. De repent el portal es va il·luminar. No m'ho vaig pensar dues vegades, em vaig llançar al seu interior. Quan torne a obrir el ulls em trobava en un xicotet laboratori. La porta estava oberta i decidi eixir. Fora nomes hi havia un bosc. Mes enllà dels arbres es podia distinguir una petita aldea.
Després Sarah em va tancar la porta davant els meus nassos sense acomiadar-se.Torné a ma casa un poc decebuda. Al dia següent quan vaig tornar de l'institut vaig passar per la seva porta i vaig decidir parlar amb ella. Però ningú em va obrir. Quan anava a marxarme vaig ensopegar amb el pelut i em vaig caure. Darrere del pelut va quedar descoberta la clau de la casa de sarah. Aleshores vaig obrir y passe al interior. Dins hi habia molt de fum. Despres d'obrir les finestres per a que el fum isca fora vi en una paret al costat de la porta que donava a la altra habitació un artefacte molt estrany. Pareixia una espècie de portal. Damunt de la taula hi havia un muntó del papers amb càlculs matemàtics i coordenades. Aço només podia significar que sarah havia viatjat a algún lloc amb aquell portal però...on? i...per que? Segons les coordenades la cientifica havia anat al passat a l'any 1987. despres de fer un rapid càlcul vaig deduir que més o menys en aquell any Sarah deuria tindre set o huit anys. De repent el portal es va il·luminar. No m'ho vaig pensar dues vegades, em vaig llançar al seu interior. Quan torne a obrir el ulls em trobava en un xicotet laboratori. La porta estava oberta i decidi eixir. Fora nomes hi havia un bosc. Mes enllà dels arbres es podia distinguir una petita aldea.
Després d'atravessar el bosc a gran velocitat vaig arribar a
l'aldea.hi havia un cartel molt gran que deia “Vall Dels Llops”.
A pocs metres del cartell hi havia un home amb el cabell negre i una
mirada molt siniestra.
-Hola-li vaig dir- sóc nova
per ací, estava buscant a una amiga, el seu nom és Sarah. Crec que
viu per ací. La coneix?
-Hola, clar que si, fa ja una
estona desde què se'n va anar al laboratori del pare de joan. No
tardarà en tornar.
-Però...jo acabe de tornar
del laboratori i allí no hi havia ningú.
-Oh donç aleshores no tinc
ni idea d'on pot estar.
-Val, igualment
gràcies.
En observar el cel
em vaig adonar de què era de nit i que la lluna estaba plena. De
sobte es va escoltar l'udol d'un llop. Més enllà es podia
distinguir un riu. Així que vaig començar a recórrer el riu per
la vorera. Els arbres del bosc continuaven per allí. Després
d'una estona caminant escolté una veu que provenia de darrere
dels arbres. Em vaig acostar i vaig veure una xiqueta d'ulls blaus
i cabell marrò fosc. Era molt pareguda a sarah. La xiqueta
cantava una cançó molt dolça mentres arreplegava flors. En
aquell moment de darrere dels arbres va apareixer un llop negre
massa gran. La xiqueta es va esglaiar i va retrocedir fins que els
arbres li tallaren el pas. El llop es va llançar damunt d'ella.
La xiqueta va cridar. Els moments següents van ser molt
confussos. El llop va mossegar la mà de la xiqueta i després es
va anar correguent per la espesura del frondós bosc. La xiqueta
aturdida va caure al sol. Jo no sabia si aproparme o esperar a que
la xiqueta fera algo. Quan apenes havia donat un parell de passos
va aparéixer Sarah Packerman.
-Sarah!- vaig exclamar tot contenta.
-Oh no, he tornat a arribar tard-murmuraba sarah.
-Tard? Què vols dir?
-Sarah!- vaig exclamar tot contenta.
-Oh no, he tornat a arribar tard-murmuraba sarah.
-Tard? Què vols dir?
A Sarah no li va donar temps
per a respondre´m. La xiqueta a la que el llop havia atacat estaba
transformantse en un...llop!
-Que li passa?-cride presa
del panic
-Corre!-digué sarah
-Què?! No...però...jo...
-Que córregues!- cridò
Sarah
En aquell mateix moment la
xiqueta acababa de transformarse en un llop marró. Només era una
cria. Però era molt gran. Massa gran. Vaig començar a correr. Pero
abans vaig mirar altra vegada a sarah. La científica s'havia assegut
en una roca amb els seus ulls ambarins fixes en la lluna que emitia
una lluenta molt estranya. De sobte sarah va udolar. Vaig córrer amb
mes velocitat. El llop, es a dir, la xiqueta de les flors em
perseguia transformada en aquella bèstia. Pareixia disposta a
matarme. Per fi vaig arribar al laboratori on estaba el portal.-estic
a salv-pensé. Però una vegada més estava equivocada. El portal
estava desactivat i jo no sabia quines eren les coordenades per a
tornar a activarlo. La xiqueta-llop va entrar dins del laboratori
darrere de mi. Es va llançar damunt meu. Jo vaig perdre l'equilibri
i em vaig caure. Aleshores vi en un racó del laboratori una espasa.
Pareixia de plata. En molts llibres dels que havia llegit deien que
els licantrops o lo que foren aquelles criatures semihumanes que
adoptaven la forma d'una bèstia les nits de lluna plena temien a la
plata. Em vaig lliurar de la lloba i agafe l'espasa. En cuant la
lloba va veure l'espasa va donar uns pasos enrrere. -ja està-pensé-
ara només he de buscar Sarah i...La lloba no es va redir tan
fàcilment. Va tornar a atacarme. Desenvainé l'espasa i li vaig
llançar una estocada en el musle dret. La cratura va grunyir. Aquell
golp podia ser mortal. La seua carn del musle va començar a cremarse
com si li haguera possat a la pell un àcid. Em vaig apropar un poc
més per a matar definitivament a la bèstia quan esta es va
transformar de nou en una xiqueta de cabell castany. Els seus ulls
que abans habien sigut blaus eren ara ambarins exactament com els de
Sarah, de sobte vaig comprendre moltes coses. A pesar de que els seus
ulls habien canviat em va mirar amb llàstima amb compasió pero
sobretot amb una mirada totalment humana. No podia matarla. A soles
era una xiqueta. Vaig sentir molta llàstima. Aquelles persones no
controlaven els seus actes les nits de lluna plena. La seua
conciència només pensava en alimentarse de sang humana. Entendí
que de alguna forma la ment del llop i la del humà no s'uneixen en
una sola, si no que la ment del llop a soles desperta les nits de
lluna plena. La ferida de la xiqueta sangraba molt.-no sobreviura
durant molt de temps més-pensé apenada-que he fet...oh que he fet.
La porta es va obrir i va entrar sarah.
-Has d'anarte -va dir molt
sèria.
-Però ella...és a dir
tu...estàs a punt de morir.
-Això no és veritat ella
sobreviurà. A soles li quedarà una cicatriu molt lletja. No veus
que estic aci ara?
-Hi ha lluna plena. Com es
que no et transformes en un licantrop?
-Donç perquè ella i jo som
la mateixa persona. Si ella utilitza la part de llop jo utilitze la
humana.
-Volies impedir açò
veritat?
Un udol va rasgar la nit i va
interrompre la conversació.
-Has d'anarte'n ara mateix
-Què ha sigut açò?
-És clar que un udol. El
mateix licantrop que em va mosegar. Aquell llop negre.
-Aixi que ell també era un licantrop?
-Obviament si no ho fora no seria aixi ara mateix. Crec que esta buscante. Has d'anar-te´n.
-El portal està desactivat.
-Jo sé les coordenades per a tornar-lo activar. Ix fora i distrau al licantrop. jo mentres reactivaré el portal.
Una vegada més vaig fer cas Sarah. Desenvainé l'espasa i eixí fora. El bosc era encara més fosc i tenebrós que abans. A lo lluny distinguí una sombra amb uns grans dents i una mirada molt siniestra que corria fins a mi. Aquella mirada em resultaba familiar. El licantrop el llançà amunt meu amb les fauces obertes. Però, abans de que puguera alcanzarme em vaig apartar i es va estrellar amb la porta del laboratori. De prop semblava més gran i perillós. Va correr fins a mi i em va acorralar. Quan el licantrop anava a saltar altra vegada damunt meu, una dona amb el cabell castany clar li va incar un ganibet en el vientre. Era sarah. De sobte el licantrop va adoptar una forma humana. Llavors el vaig reconeixer. Era l'home que havia trobat en el poble quan buscava a Sarah.
-El portal esta obert-em digué sarah- fins prompte.
Em vaig acomiadar d'ella i vaig creuar el portal de volta a casa. Abans de què el portal es tancara del tot vaig veure un licantrop marró que em va mirar i va soltar un poderós udol.
-Aixi que ell també era un licantrop?
-Obviament si no ho fora no seria aixi ara mateix. Crec que esta buscante. Has d'anar-te´n.
-El portal està desactivat.
-Jo sé les coordenades per a tornar-lo activar. Ix fora i distrau al licantrop. jo mentres reactivaré el portal.
Una vegada més vaig fer cas Sarah. Desenvainé l'espasa i eixí fora. El bosc era encara més fosc i tenebrós que abans. A lo lluny distinguí una sombra amb uns grans dents i una mirada molt siniestra que corria fins a mi. Aquella mirada em resultaba familiar. El licantrop el llançà amunt meu amb les fauces obertes. Però, abans de que puguera alcanzarme em vaig apartar i es va estrellar amb la porta del laboratori. De prop semblava més gran i perillós. Va correr fins a mi i em va acorralar. Quan el licantrop anava a saltar altra vegada damunt meu, una dona amb el cabell castany clar li va incar un ganibet en el vientre. Era sarah. De sobte el licantrop va adoptar una forma humana. Llavors el vaig reconeixer. Era l'home que havia trobat en el poble quan buscava a Sarah.
-El portal esta obert-em digué sarah- fins prompte.
Em vaig acomiadar d'ella i vaig creuar el portal de volta a casa. Abans de què el portal es tancara del tot vaig veure un licantrop marró que em va mirar i va soltar un poderós udol.
Stella
https://enellaberintodelavida.wordpress.com/page/2/
Esta bastante interesante
ResponderEliminar